els caputxins

El barri pren el nom de la comunitat de frares Caputxins que van tenir presència a la ciutat des del 1607 al 1835.

L’església i el convent -que ja no existeix- estaven situats el bell mig del que és ara el barri dels Caputxins.

 

El bisbe i la mateixa ciutat de Vic van sol·licitar als caputxins formalment, en el capítol celebrat l’any 1600, una fundació a Vic, proposta que fou rebutjada en aquell moment. Una segona proposta fou presentada l’any 1607 amb el mateix resultat. Finalment, altres gestions van tenir més èxit i el 1608 es va poder portar endavant aquella iniciativa. Els fou cedida als caputxins la capella de l’Àngel Custodi, a més de la participació en les depeses de les obres del convent. El 1612 es va beneir la nova església i aquell mateix any es va celebrar en aquest lloc un capítol provincial.

El convent va viure una època de prosperitat gràcies a Joan-Francesc Brossa, benefactor de la comunitat caputxina de Vic. El 1654, però, el convent fou enderrocat pels francesos per motius militars, es va reconstruir després en el mateix lloc. Va subsistir fins que fou exclaustrat el 1835. L’església es va salvar i en el lloc del convent es va fer una presó ara enderrocada; l’església està dedicada a la Divina Pastora. En aquesta església l’any 1825 santa Joaquima de Vedruna, ajudada del pare Esteve d’Olot, donà els primers passos vers la fundació de les religioses Escurialeses o Vedrunes.

monestirs.cat