FESTA MAJOR VIRTUAL 2021 – Memòries d’un barri : LA TEULERIA

De tertúlia amb Felip Pujol, Àngela Pairó i Dolors Pujol, dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per la família.


(Vista aèria de 1949, on es pot apreciar la teuleria)

Per aquella zona hi havia Cal Lluc, Can Pau Raba, Can Boixeda, Cal Jardiner, Cal Matacà, Cal Teuler (casa seva). El seu pare ja feia teules…Anaven a buscar la llet a Can Martra (llavors encara no hi havia les piscines).

Sortien a la fresca i xerraven amb els veïns. Anaven a les fonts a dinar i passar el dia.

De jovenets, recorda haver posat una corda travessant el carrer, i feien saltar gossos, gats… Anaven a “fer cagar els ocells del niu”, traient-los. Es reunien al carrer i a les cases. Jugaven a rescatar. També anaven a pescar al riu. Al vespre, quan es reunien la gent a les cases per resar el rosari, se n’anaven a omplir les cases de galàpets…

En Felip tocava la guitarra, i li van dir per tocar la trompeta, que li ensenyarien per fer una cobla. La guerra ho va desbaratar (Hi va marxar als 20 anys).

De la seva mare té pocs records. Li posava un raig de llet pel mal d’orella.

La feina de teuler era dura. A l’hivern, anaven a la terrera a cercar terra. Treien el guix i les impureses trepitjant l’argila amb esclops. El foc era un art: calia conèixer com s’igualava. A la primavera i a l’estiu feien les teules, degut a millors condicions per assecar-se.

Quan es veia un núvol sobre el teuler, l’endemà plovia. A la barraca hi vivien gitanos, que feien d’enterramorts. A l’hivern hi deixaven anar gent per dormir (gastaven 100 feixos de llenya a l’any). Personatges: en “pòtol”, el “cagarroto”. Gent que no treballava. A vegades els municipals els feien anar a l’ajuntament a dormir.

La gent anava a casa seva a buscar teules, i en portaven “a domicili”. També venia gent pobre de les germanetes a buscar obra i totxos, i els convidaven a berenar. Les germanetes els deien: gracias por el “bocinico” que les dan.

Recorda la filadora (Can Bardolet, el de can LLuc), ja que hi havia telers, També “el jardiner”, el de Can Pau Raba. Can Vilalta, que feien cordes de guitarra, fils per operar, cordes per raquetes de tennis.

Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz

Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de la teuleria, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat