|
||
|
REPRESENTACIONS (Can Pau Raba): Diumenge 28 de maig a les 18h. Venda de les últimes entrades: a les 17h. Dissabte 3 de juny a les 21:30h. Venda de les últimes entrades a les 20:30h. Si en voleu reservar, envieu correu a correu@barricaputxins.cat. Diumenge 4 de juny a les 18h. Venda de les últimes entrades a les 17h. Si en voleu reservar, envieu correu a correu@barricaputxins.cat.
Acabem aquesta entrega de les Memòries d’un barri publicada arrel de la Festa Major Virtual 2021.
Al llarg del taller de “Memòries d’un barri” ens vam interessar per la torre que apareix en la fotografia superior. Ningú del barri ens ha aportat cap record o explicació de la mateixa; només el fet que hi ha un carrer amb el nom de “Torre dels Caputxins”. La única referència que va aparèixer és amb la família Novellas, que recorden que la gent anava a buscar l’aigua al pou de la torre. Les primeres cases a la part elevada van començar a construir-se l’any 1924. – Comentant el tema amb en Francesc de Rocafiguera, arxiver de l’Arxiu Municipal de Vic, desprès d’una recerca ens va poder aportar notes de premsa aparegudes al periòdic de Vic “El Norte Catalán”: El Norte Catalán 23 de febrero de 1895. La torre llamada de los Capuchinos, que durante la última guerra se construyó cerca de la Iglesia de dicho nombre, está en malísimo estado y, a nuestro entender, amenaza ruina. Sería, por lo tanto, conveniente que se hiciera inspeccionar por personas facultativas, y si realmente existe peligro de que se derrumbe, debiera derribarse oportunamente, pues todos los días hay varios chiquillos que están jugando junto a ella, y aún en su interior, y podría suceder alguna desgracia. El Norte Catalán 18 de enero de 1896. Se está derribando la torre llamada de Capuchinos, la cual, a más de resultar completamente inútil, amenazaba ruina, por lo que creemos muy acertada esta decisión. – En Francesc de Rocafiguera també ens va comentar: “La primera nota situa l’origen de la torre en la darrera carlinada, – Vic va ser presa pels carlins el 1874 – potser es va construir depressa o va quedar malmesa per la guerra o ambdues coses, això i el seu desús explicarien la seva ràpida degradació i la vida efímera d’una construcció que en principi havia de ser ben sòlida. La singularitat de la Torre dels Caputxins ha fet que perduri en la memòria col·lectiva en utilitzar-se al padró d’habitants des de 1924 com a referència per situar dins la ciutat el domicili de les persones que vivien a les cases que es van anar construint en aquell indret. Posteriorment el seu nom va designar un dels carrers d’aquell sector. A l’històric carrer dels Caputxins se li va donar el nom de Beata Joaquina de Vedruna el 1940 i de Santa Joaquina de Vedruna el 1959, nom que es va catalanitzar el 1980″. – En aquest moments ja teniem clar que la torre era una construcció militar. – Cercant per Internet, vaig descobrir que Google havia digitalitzat (dins un projecte que Google va estar portant a terme durant un temps amb la idea de digitalitzar els llibres de les biblioteques del mon) un exemplar de la narració militar de la guerra carlista que es troba a la biblioteca de la Universitat de Harvard (Cambridge, Massachuttets, als Estats Units), en concret a la “Harvard College Library”:
– A les pàgines 148 i 149 apareix aquesta referència a la Torre dels Caputxins:
– Per tant, la torre era un fortí militar.
I la seva ubicació? – En la narració militar es comenta: “…construir un fuerte en la meseta de los Capuchinos, inmediato al convento y la calle del mismo nombre al N.E. de la ciudad.” – En Rafel Ginebra, de l’Arxiu Episcopal, ens va fer aquesta aportació:
“És un mapa militar fet en 1890 però en realitat és un mapa de les Guilleries, fet per Julio Serra, i Vic queda al límit del mapa i ja no resulta tan detallat com la part central del mapa. Del mapa se’n va fer una edició fa uns anys i és el que tinc jo. T’adjunto detall de Vic. Hi ha un punt amb una mena de rombo que podria coincidir amb la torre perquè és l’única edificació de l’entorn dels caputxins. Ell ho situa damunt la carretera de Roda i per tant potser quedaria més o menys al final del carrer Torre dels Caputxins on hi ha aquell sobtat desnivell amb escales”. – Finalment, amb el programa 3D Studio Max vaig fer un estudi de perspectiva segons la fotografia, amb aquest resultat d’ubicació sobre una foto aèria de la zona del 1949:
Si voleu afegir comentaris, aportacions…sobre la Torre dels Caputxins, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat Josep Armengol Medina. Vic, a 19 de juny de 2021 De tertúlia amb membres de les comissions de festes, dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per les persones autores. Les festes del barri es van començar l’any 1975. Es va fer una xocolatada fa uns 35 anys amb 5 olles de 50 litres…La llet la donaven les cases de pagès. Van demanar ajut a botigues, i a l’any següent tothom volia ser-hi.
La comparsa (majorets) va rebre crítiques al setmanari Osona, ja que no eren d’aquí (eren de Mollet).
S’anava a dinar al “Raurell”, a Sau. La tornaboda es feia a Sant Tomàs, on hi havia concurs d’all i oli.
Es feien patinets pel carrer nou (amb rodes de coixinets).
Al camp de futbol del seminari jugaven solters contra casats. Al 3er. any ho van deixar de fer: anaven massa en sèrio…
L’envelat es posava al carrer misericòrdia (als horts de la misericòrdia). Hi havia un encarregat que tenia les claus. Els palcos anaven a sorteig. Feien passarel•la amb disfresses de paper. El jurat era la junta de modistes. Es feia allà també el festival d’artistes del barri, i simultànies d’escacs. També feien veure que hipnotitzaven a la gent. Més endavant, per temes de seguretat (sortides d’emergència), l’envelat es va encarir i ja no el van llogar.
PROGRAMES DE LES FESTES – A PARTIR DE L’ANY 1980, L’AUTOR VA SER EN JOSEP LLUÍS LÒPEZ-GUARDIA
Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de les Festes del Barri, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat De tertúlia amb Joaquim Costa, dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per Joaquim Costa.
Originalment fou una fàbrica tèxtil. En Joaquim Costa la va comprar i hi va posar una farinera, amb el nom de “Fábrica de harinas San Ramon”.
La xemeneia va ser escapçada per un llamp. A la xemeneia de la farinera hi van parar cigonyes. Una vegada van marxar, al cap d’un mes en van trobar una de viva als soterranis, que havia baixat per la xemeneia… Van cridar a un ocellaire i al cap de dos dies va marxar.
El besavi va comprar en una subhasta un vaixell americà enfonsat al port ambs acs de farina, a molt bon preu. Va reflotar el vaixell, ja que sabia que els sacs feien una capa impermeable que al trencar, permet recuperar la farina…
A l’any 1998 hi va haver polèmica a la farinera al obrir el carrer Torelló. A l’altra banda va quedar la granja de porcs (alimentats amb farines), que va arribar a tenir 800 porcs (1900-1950). Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de la Farinera, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat |
||
|
llicència creative commons; 2023 barricaputxins.cat
|
