FESTA MAJOR VIRTUAL 2021 – Memòries d’un barri : CAN PAU RABA

De tertúlia amb Roser Campàs, Pepita Riera, Lluisa Rovira, Felip Pujol, Dolors Pujol, Ángela; dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per Ton Estat


(Vista aèria de 1949, on es pot apreciar Can Pau Raba)

Al seu pare li deien en “Serena”. Ve de quan hi havia homes vigilant les riuades, i cridaven “sereno” (serè).


(Vista del davant)


(Vista de l’entrada al pati)

Hi havia una feina que era la d’axernador. Can Pau Raba era una finca de regadiu, amb horts de diferenta gent. L’axernador tancava les comportes de l’aigua per guiar-la cap als diferents recs. L’administrador posava ordre per regar els horts. “Girar el tall” volia dir caviar la direcció del rec.

El safareig el feien servir per rentar verdura. Els horts els regaven amb aigua bruta, d’aigües residuals.


(Entrada pel darrera)

La Roser recorda que anaven a jugar a futbol i quan acabaven, la veïna els donava un plat de crema. La gent del barri hi recollia cargols.


(Comentari darrera la foto anterior)

Els nens i nenes anaven a xumar al porró d’en Felip (de la Teuleria). La canalla algun diumenge anava a la teuleria a deixar marques als totxos que estaven assecant-se, tot passant per sobre.


(Comentari darrera la foto anterior)

Fa 60 anys va haver una rierada en la qual es porcs es banyaven. La rierada va arribar fins a “can Boixeda”. El riu va tornar a agafar el seu antic camí. Es sentien els animals de l’escorxador. El mercat dels porcs era davant l’escorxador. “Rec del tint”: baixava quan mataven a l’escorxador. Ho desviaven.

Recorda haver vist arribar “hungaros” (referint-se a persones del poble gitano). Paraven en diferents llocs.


(Foto de l’any 2005, des de l’edifici del costat)


(Recull a la premsa d’una proposta de la propietat que no va prosperar)

Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz

Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de Can Pau Raba, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat