FESTA MAJOR VIRTUAL 2021 – Memòries d’un barri : CAN PAU RABA

De tertúlia amb Roser Campàs, Pepita Riera, Lluisa Rovira, Felip Pujol, Dolors Pujol, Ángela; dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per Ton Estat


(Vista aèria de 1949, on es pot apreciar Can Pau Raba)

Al seu pare li deien en “Serena”. Ve de quan hi havia homes vigilant les riuades, i cridaven “sereno” (serè).


(Vista del davant)


(Vista de l’entrada al pati)

Hi havia una feina que era la d’axernador. Can Pau Raba era una finca de regadiu, amb horts de diferenta gent. L’axernador tancava les comportes de l’aigua per guiar-la cap als diferents recs. L’administrador posava ordre per regar els horts. “Girar el tall” volia dir caviar la direcció del rec.

El safareig el feien servir per rentar verdura. Els horts els regaven amb aigua bruta, d’aigües residuals.


(Entrada pel darrera)

La Roser recorda que anaven a jugar a futbol i quan acabaven, la veïna els donava un plat de crema. La gent del barri hi recollia cargols.


(Comentari darrera la foto anterior)

Els nens i nenes anaven a xumar al porró d’en Felip (de la Teuleria). La canalla algun diumenge anava a la teuleria a deixar marques als totxos que estaven assecant-se, tot passant per sobre.


(Comentari darrera la foto anterior)

Fa 60 anys va haver una rierada en la qual es porcs es banyaven. La rierada va arribar fins a “can Boixeda”. El riu va tornar a agafar el seu antic camí. Es sentien els animals de l’escorxador. El mercat dels porcs era davant l’escorxador. “Rec del tint”: baixava quan mataven a l’escorxador. Ho desviaven.

Recorda haver vist arribar “hungaros” (referint-se a persones del poble gitano). Paraven en diferents llocs.


(Foto de l’any 2005, des de l’edifici del costat)


(Recull a la premsa d’una proposta de la propietat que no va prosperar)

Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz

Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de Can Pau Raba, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat

FESTA MAJOR VIRTUAL 2021 – Memòries d’un barri : SERRADORA BARDOLET (Can Lluc).

De tertúlia amb Dolors Bardolet, dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per la família.


(Vista aèria de 1949, on es pot apreciar la serradora)

L’avi era molt eixerit, com la seva dona. Venien llenya a Vic. Van treure la rifa, i van comprar fins a Can Costa. Van anar venent els troços i van fer la casa. El seu pare ja va néixer allà.

Hi vivia una família extensa. La casa tenia 7 o 8 habitacions grans. Menjador gran i al darrera. La cuina donava al carrer Sant Jordi. Era cuina econòmica, de llenya i serradures. La calefacció també cremava serradures. Tenien llar de foc i piano. Vivien allà 23 noies i 7 o 8 nois, cosins tots ells. Anaven a l’Escorial. També feien coral i piano.

Donaven llenya a qui patia fred. El pare del veí feia carbonet, tot fent un forat a terra d’un metre de fons per 3 o 4 d’amplada. Hi tiraven fusta i branques de neteja del bosc. Cremava tapat amb una planxa de ferro amb terra a sobre. El carbonet el bescanviaven per corda o espardenyes fetes amb roda de camió.


Foto01: el seu cosí passava corrents per sota del cavall dels carreters, quan estava parat.


Foto02: Camió a la bàscula.


Foto03: (bicis) D’esquerra a dreta, la Maria Antònia Bardolet, i els cosins Loreto Bardolet i Joan Vilà. A vegades anaven 3 en una bici que portava la gran. No tenien por a la bici. La seva mare anava amb bici fins a Vilanova…Anaven a la font del Bruguer, a la font dels frares…


Foto04: nevada. Va ser molt forta, amb molta glaçada. Semblava un barri d’indis: pels de focs per desglaçar. 27 sota zero… Un veí arreglava els tubs de l’aigua corrent amb bufador (soplete).


Foto05: Jugaven a cuit i amagat pels troncs de pi. També es gronxaven. Mai havia passat res. Anaven a banyar-se a la piscina de Can Martra.


Foto 06: Tothom venia a jugar. I a menjar fruita (cireres, raïm). L’avi cuidava el raïm. Hi havia nois que saltaven a buscar-ne, i els ho deixava fer.

Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz

Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de la serradora, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat

FESTA MAJOR VIRTUAL 2021 – Memòries d’un barri : LA TEULERIA

De tertúlia amb Felip Pujol, Àngela Pairó i Dolors Pujol, dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per la família.


(Vista aèria de 1949, on es pot apreciar la teuleria)

Per aquella zona hi havia Cal Lluc, Can Pau Raba, Can Boixeda, Cal Jardiner, Cal Matacà, Cal Teuler (casa seva). El seu pare ja feia teules…Anaven a buscar la llet a Can Martra (llavors encara no hi havia les piscines).

Sortien a la fresca i xerraven amb els veïns. Anaven a les fonts a dinar i passar el dia.

De jovenets, recorda haver posat una corda travessant el carrer, i feien saltar gossos, gats… Anaven a “fer cagar els ocells del niu”, traient-los. Es reunien al carrer i a les cases. Jugaven a rescatar. També anaven a pescar al riu. Al vespre, quan es reunien la gent a les cases per resar el rosari, se n’anaven a omplir les cases de galàpets…

En Felip tocava la guitarra, i li van dir per tocar la trompeta, que li ensenyarien per fer una cobla. La guerra ho va desbaratar (Hi va marxar als 20 anys).

De la seva mare té pocs records. Li posava un raig de llet pel mal d’orella.

La feina de teuler era dura. A l’hivern, anaven a la terrera a cercar terra. Treien el guix i les impureses trepitjant l’argila amb esclops. El foc era un art: calia conèixer com s’igualava. A la primavera i a l’estiu feien les teules, degut a millors condicions per assecar-se.

Quan es veia un núvol sobre el teuler, l’endemà plovia. A la barraca hi vivien gitanos, que feien d’enterramorts. A l’hivern hi deixaven anar gent per dormir (gastaven 100 feixos de llenya a l’any). Personatges: en “pòtol”, el “cagarroto”. Gent que no treballava. A vegades els municipals els feien anar a l’ajuntament a dormir.

La gent anava a casa seva a buscar teules, i en portaven “a domicili”. També venia gent pobre de les germanetes a buscar obra i totxos, i els convidaven a berenar. Les germanetes els deien: gracias por el “bocinico” que les dan.

Recorda la filadora (Can Bardolet, el de can LLuc), ja que hi havia telers, També “el jardiner”, el de Can Pau Raba. Can Vilalta, que feien cordes de guitarra, fils per operar, cordes per raquetes de tennis.

Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz

Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de la teuleria, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat

FESTA MAJOR VIRTUAL 2021: MEMÒRIES D’UN BARRI – Inici: diumenge 16 de maig

DISSABTE DIA 8 de MAIG DE 17h a 21h

AJORNAMENT DE LA FESTA MAJOR D’ENGUANY