|
|||
|
Els Amics de la Ciutat de Vic, conjuntament amb les Associacions de Veïns de la Ciutat posen en marxa un concurs de fotografia dels barris de Vic. Per conèixer les bases del concurs es pot accedir al web, www.amicsvic.cat i per a més informació, es pot escriure al correu, concursdefotografria@amicsvic.cat o bé trucar al telèfon 689311637. El concurs pretén reflectir realitats que des de mirades molt personals, donin a conèixer espais, moments, imatges, entorns, passatges i vivències que ens ajudin a descobrir la ciutat més enllà d’estereotips i convencions. El concurs otorgarà 4 premis, dos fins a dotze anys i dos per adults. El veredicte es farà a principis de desembre i posteriorment es farà una exposició de les obres presentades. Amics de la Ciutat i les AAVV us convidem a descobrir Vic des de l’ull fotogràfic !! PARTICIPA!! Acabem aquesta entrega de les Memòries d’un barri publicada arrel de la Festa Major Virtual 2021.
Al llarg del taller de “Memòries d’un barri” ens vam interessar per la torre que apareix en la fotografia superior. Ningú del barri ens ha aportat cap record o explicació de la mateixa; només el fet que hi ha un carrer amb el nom de “Torre dels Caputxins”. La única referència que va aparèixer és amb la família Novellas, que recorden que la gent anava a buscar l’aigua al pou de la torre. Les primeres cases a la part elevada van començar a construir-se l’any 1924. – Comentant el tema amb en Francesc de Rocafiguera, arxiver de l’Arxiu Municipal de Vic, desprès d’una recerca ens va poder aportar notes de premsa aparegudes al periòdic de Vic “El Norte Catalán”: El Norte Catalán 23 de febrero de 1895. La torre llamada de los Capuchinos, que durante la última guerra se construyó cerca de la Iglesia de dicho nombre, está en malísimo estado y, a nuestro entender, amenaza ruina. Sería, por lo tanto, conveniente que se hiciera inspeccionar por personas facultativas, y si realmente existe peligro de que se derrumbe, debiera derribarse oportunamente, pues todos los días hay varios chiquillos que están jugando junto a ella, y aún en su interior, y podría suceder alguna desgracia. El Norte Catalán 18 de enero de 1896. Se está derribando la torre llamada de Capuchinos, la cual, a más de resultar completamente inútil, amenazaba ruina, por lo que creemos muy acertada esta decisión. – En Francesc de Rocafiguera també ens va comentar: “La primera nota situa l’origen de la torre en la darrera carlinada, – Vic va ser presa pels carlins el 1874 – potser es va construir depressa o va quedar malmesa per la guerra o ambdues coses, això i el seu desús explicarien la seva ràpida degradació i la vida efímera d’una construcció que en principi havia de ser ben sòlida. La singularitat de la Torre dels Caputxins ha fet que perduri en la memòria col·lectiva en utilitzar-se al padró d’habitants des de 1924 com a referència per situar dins la ciutat el domicili de les persones que vivien a les cases que es van anar construint en aquell indret. Posteriorment el seu nom va designar un dels carrers d’aquell sector. A l’històric carrer dels Caputxins se li va donar el nom de Beata Joaquina de Vedruna el 1940 i de Santa Joaquina de Vedruna el 1959, nom que es va catalanitzar el 1980″. – En aquest moments ja teniem clar que la torre era una construcció militar. – Cercant per Internet, vaig descobrir que Google havia digitalitzat (dins un projecte que Google va estar portant a terme durant un temps amb la idea de digitalitzar els llibres de les biblioteques del mon) un exemplar de la narració militar de la guerra carlista que es troba a la biblioteca de la Universitat de Harvard (Cambridge, Massachuttets, als Estats Units), en concret a la “Harvard College Library”:
– A les pàgines 148 i 149 apareix aquesta referència a la Torre dels Caputxins:
– Per tant, la torre era un fortí militar.
I la seva ubicació? – En la narració militar es comenta: “…construir un fuerte en la meseta de los Capuchinos, inmediato al convento y la calle del mismo nombre al N.E. de la ciudad.” – En Rafel Ginebra, de l’Arxiu Episcopal, ens va fer aquesta aportació:
“És un mapa militar fet en 1890 però en realitat és un mapa de les Guilleries, fet per Julio Serra, i Vic queda al límit del mapa i ja no resulta tan detallat com la part central del mapa. Del mapa se’n va fer una edició fa uns anys i és el que tinc jo. T’adjunto detall de Vic. Hi ha un punt amb una mena de rombo que podria coincidir amb la torre perquè és l’única edificació de l’entorn dels caputxins. Ell ho situa damunt la carretera de Roda i per tant potser quedaria més o menys al final del carrer Torre dels Caputxins on hi ha aquell sobtat desnivell amb escales”. – Finalment, amb el programa 3D Studio Max vaig fer un estudi de perspectiva segons la fotografia, amb aquest resultat d’ubicació sobre una foto aèria de la zona del 1949:
Si voleu afegir comentaris, aportacions…sobre la Torre dels Caputxins, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat Josep Armengol Medina. Vic, a 19 de juny de 2021 De tertúlia amb membres de les comissions de festes, dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per les persones autores. Les festes del barri es van començar l’any 1975. Es va fer una xocolatada fa uns 35 anys amb 5 olles de 50 litres…La llet la donaven les cases de pagès. Van demanar ajut a botigues, i a l’any següent tothom volia ser-hi.
La comparsa (majorets) va rebre crítiques al setmanari Osona, ja que no eren d’aquí (eren de Mollet).
S’anava a dinar al “Raurell”, a Sau. La tornaboda es feia a Sant Tomàs, on hi havia concurs d’all i oli.
Es feien patinets pel carrer nou (amb rodes de coixinets).
Al camp de futbol del seminari jugaven solters contra casats. Al 3er. any ho van deixar de fer: anaven massa en sèrio…
L’envelat es posava al carrer misericòrdia (als horts de la misericòrdia). Hi havia un encarregat que tenia les claus. Els palcos anaven a sorteig. Feien passarel•la amb disfresses de paper. El jurat era la junta de modistes. Es feia allà també el festival d’artistes del barri, i simultànies d’escacs. També feien veure que hipnotitzaven a la gent. Més endavant, per temes de seguretat (sortides d’emergència), l’envelat es va encarir i ja no el van llogar.
PROGRAMES DE LES FESTES – A PARTIR DE L’ANY 1980, L’AUTOR VA SER EN JOSEP LLUÍS LÒPEZ-GUARDIA
Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de les Festes del Barri, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat De tertúlia amb Joaquim Costa, dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per Joaquim Costa.
Originalment fou una fàbrica tèxtil. En Joaquim Costa la va comprar i hi va posar una farinera, amb el nom de “Fábrica de harinas San Ramon”.
La xemeneia va ser escapçada per un llamp. A la xemeneia de la farinera hi van parar cigonyes. Una vegada van marxar, al cap d’un mes en van trobar una de viva als soterranis, que havia baixat per la xemeneia… Van cridar a un ocellaire i al cap de dos dies va marxar.
El besavi va comprar en una subhasta un vaixell americà enfonsat al port ambs acs de farina, a molt bon preu. Va reflotar el vaixell, ja que sabia que els sacs feien una capa impermeable que al trencar, permet recuperar la farina…
A l’any 1998 hi va haver polèmica a la farinera al obrir el carrer Torelló. A l’altra banda va quedar la granja de porcs (alimentats amb farines), que va arribar a tenir 800 porcs (1900-1950). Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de la Farinera, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat De tertúlia amb Roser Campàs, Pepita Riera, Lluisa Rovira, Felip Pujol, Dolors Pujol, Ángela; dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per Ton Estat
Al seu pare li deien en “Serena”. Ve de quan hi havia homes vigilant les riuades, i cridaven “sereno” (serè).
Hi havia una feina que era la d’axernador. Can Pau Raba era una finca de regadiu, amb horts de diferenta gent. L’axernador tancava les comportes de l’aigua per guiar-la cap als diferents recs. L’administrador posava ordre per regar els horts. “Girar el tall” volia dir caviar la direcció del rec.
El safareig el feien servir per rentar verdura. Els horts els regaven amb aigua bruta, d’aigües residuals.
La Roser recorda que anaven a jugar a futbol i quan acabaven, la veïna els donava un plat de crema. La gent del barri hi recollia cargols.
Els nens i nenes anaven a xumar al porró d’en Felip (de la Teuleria). La canalla algun diumenge anava a la teuleria a deixar marques als totxos que estaven assecant-se, tot passant per sobre.
Fa 60 anys va haver una rierada en la qual es porcs es banyaven. La rierada va arribar fins a “can Boixeda”. El riu va tornar a agafar el seu antic camí. Es sentien els animals de l’escorxador. El mercat dels porcs era davant l’escorxador. “Rec del tint”: baixava quan mataven a l’escorxador. Ho desviaven. Recorda haver vist arribar “hungaros” (referint-se a persones del poble gitano). Paraven en diferents llocs.
Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de Can Pau Raba, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat De tertúlia amb Dolors Bardolet, dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per la família.
L’avi era molt eixerit, com la seva dona. Venien llenya a Vic. Van treure la rifa, i van comprar fins a Can Costa. Van anar venent els troços i van fer la casa. El seu pare ja va néixer allà. Hi vivia una família extensa. La casa tenia 7 o 8 habitacions grans. Menjador gran i al darrera. La cuina donava al carrer Sant Jordi. Era cuina econòmica, de llenya i serradures. La calefacció també cremava serradures. Tenien llar de foc i piano. Vivien allà 23 noies i 7 o 8 nois, cosins tots ells. Anaven a l’Escorial. També feien coral i piano. Donaven llenya a qui patia fred. El pare del veí feia carbonet, tot fent un forat a terra d’un metre de fons per 3 o 4 d’amplada. Hi tiraven fusta i branques de neteja del bosc. Cremava tapat amb una planxa de ferro amb terra a sobre. El carbonet el bescanviaven per corda o espardenyes fetes amb roda de camió.
Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de la serradora, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat De tertúlia amb Felip Pujol, Àngela Pairó i Dolors Pujol, dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per la família.
Per aquella zona hi havia Cal Lluc, Can Pau Raba, Can Boixeda, Cal Jardiner, Cal Matacà, Cal Teuler (casa seva). El seu pare ja feia teules…Anaven a buscar la llet a Can Martra (llavors encara no hi havia les piscines). Sortien a la fresca i xerraven amb els veïns. Anaven a les fonts a dinar i passar el dia.
De jovenets, recorda haver posat una corda travessant el carrer, i feien saltar gossos, gats… Anaven a “fer cagar els ocells del niu”, traient-los. Es reunien al carrer i a les cases. Jugaven a rescatar. També anaven a pescar al riu. Al vespre, quan es reunien la gent a les cases per resar el rosari, se n’anaven a omplir les cases de galàpets… En Felip tocava la guitarra, i li van dir per tocar la trompeta, que li ensenyarien per fer una cobla. La guerra ho va desbaratar (Hi va marxar als 20 anys). De la seva mare té pocs records. Li posava un raig de llet pel mal d’orella.
La feina de teuler era dura. A l’hivern, anaven a la terrera a cercar terra. Treien el guix i les impureses trepitjant l’argila amb esclops. El foc era un art: calia conèixer com s’igualava. A la primavera i a l’estiu feien les teules, degut a millors condicions per assecar-se.
Quan es veia un núvol sobre el teuler, l’endemà plovia. A la barraca hi vivien gitanos, que feien d’enterramorts. A l’hivern hi deixaven anar gent per dormir (gastaven 100 feixos de llenya a l’any). Personatges: en “pòtol”, el “cagarroto”. Gent que no treballava. A vegades els municipals els feien anar a l’ajuntament a dormir.
La gent anava a casa seva a buscar teules, i en portaven “a domicili”. També venia gent pobre de les germanetes a buscar obra i totxos, i els convidaven a berenar. Les germanetes els deien: gracias por el “bocinico” que les dan.
Recorda la filadora (Can Bardolet, el de can LLuc), ja que hi havia telers, També “el jardiner”, el de Can Pau Raba. Can Vilalta, que feien cordes de guitarra, fils per operar, cordes per raquetes de tennis.
Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de la teuleria, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat
Inscripció prèvia a campamentreial.vic.cat a partir del 28 de desembre Cada infant pot anar acompanyat d’unmàxim de dues persones adultes. 5 de gener DE 2021 a les 19 h a http://vic.cat, EL 9 TV i Canal Taronja.
Una vegada acabada la fmc (festa major confi) del barri dels Caputxins, només resta agraïr la participació (tant a qui ha participat aportant com a qui ha seguit la fmc des de casa). Esperem haver proporcionat moments diferents a casa de cadascú tot fent barri. (Si voleu fer qualsevol comentari, aportació, etc., us proposem fer-ho al facebook: Barri Caputxins. O al correu: correu@barricaputxins.cat). (RECORDEU: A LES 19 HORES CANTAREM LA CANÇÓ DEL BARRI A TRAVÉS DE VIDEOCONFERÈNCIA, UTILITZANT EL PROGRAMA “ZOOM”. RECORDEU QUE DEDIQUEM AQUESTA festa major confi A LES PERSONES QUE ENS HAN DEIXAT PEL COVID-19 I ELS SEUS FAMILLIARS I AMICS, A LES PERSONES QUE L’ESTAN PATINT, I A LES PERSONES QUE SEGUEIXEN EN PRIMERA LÍNIA TREBALLANT PER ATURAR-LO.
Ja hem posat la resposta a la localització de la foto històrica 5: feu clic AQUÍ Últim cap de setmana i fi de la festa major confi! Tancarem la festa major confi amb una cantada de la cançó del barri per videoconferència. (Utilitzarem l’eina ZOOM. Posarem l’enllaç a les 18:30h. Aneu-ho preparant!)
FOTOH3:
RESPOSTA: La teuleria. Observeu la seva ubicació en una foto aèria del 1949:
Actualment es situaria des del carrer Raval Cortines fins a la PLaça de Ramon Segarra i Oliva (on hi ha el pàrquing públic). (Per cert: aviat es podria aprovar per part de l’Ajuntament de Vic el canvi de nom de la plaça com “La Teuleria”, deixant per la zona del parc infantil el nom de Ramon Segarra i Oliva -membre difunt de la Junta de l’AAVV que va propiciar el parc infantil-, a proposta de veïns i de l’AAVV del barri).
RESPOSTA: La presó (antic convent dels Caputxins -exclaustrat el 1835-); l’actual Esglèsia de la Divina Pastora; a la dreta, la “Torre dels Caputxins”. (Ull! hi ha 3 elements…) – Resta pendent ubicar-la exactament. Aquestes són les col•laboracions que hem rebut aquesta setmana per la festa major confi del barri dels Caputxins. Moltes i moltes gràcies a totes les persones que heu decidit participar a “artistes del barri (i altres)”!!! Vinga, animeu-vos!!, que només ens resta el proper diumenge 31 per seguir veient més “artistes del barri (i altres)”… Contacteu amb nosaltres via correu electrònic: correu@barricaputxins.cat A més, diumenge vinent a les 19 hores cantarem per videoconferència la canço del barri. Ja us n’informarem… RECORDEU QUE DEDIQUEM AQUESTA festa major confi A LES PERSONES QUE ENS HAN DEIXAT PEL COVID-19 I ELS SEUS FAMILLIARS I AMICS, A LES PERSONES QUE L’ESTAN PATINT, I A LES PERSONES QUE SEGUEIXEN EN PRIMERA LÍNIA TREBALLANT PER ATURAR-LO.
(Ja hem posat la resposta a la foto històrica 2 i hem afegit 2 fotos més de Can Pau Raba. Cerqueu més avall) Avui dues fotos històriques del barri: Què eren? On estaven? FOTOH3:
RESPOSTA: La teuleria. Observeu la seva ubicació en una foto aèria del 1949:
Actualment es situaria des del carrer Raval Cortines fins a la PLaça de Ramon Segarra i Oliva (on hi ha el pàrquing públic). (Per cert: aviat es podria aprovar per part de l’Ajuntament de Vic el canvi de nom de la plaça com “La Teuleria”, deixant per la zona del parc infantil el nom de Ramon Segarra i Oliva -membre difunt de la Junta de l’AAVV que va propiciar el parc infantil-, a proposta de veïns i de l’AAVV del barri.
RESPOSTA: La presó (antic convent dels Caputxins -exclaustrat el 1835-); l’actual Esglèsia de la Divina Pastora; a la dreta, la “Torre dels Caputxins”. (Ull! hi ha 3 elements…) – Resta pendent ubicar-la exactament. |
    |
||
|
llicència creative commons; 2023 barricaputxins.cat
|
|||
